Mola de Sall
A través d’un canal provinent del riu Sall, es provoca un salt d’aigua mitjançant una rampa de pendent elevat. Aquesta força és aprofitada per accionar una turbina, l’eix de la qual fa moure un sistema d’engranatges que converteixen el moviment horitzontal en vertical per accionar la maquinària de la mola situada a nivell de la primera planta.
La planta baixa està dividida en tres espais: un de principal, on hi ha la maquinària del molí fariner i dos de secundaris en els quals trobem, d’una banda, la turbina i, de l’altra, la dinamo.
De la maquinària vinculada a l’activitat de moldre hi ha una ventadora. El funcionament d’aquest aparell era el següent: el gra era dipositat en un recipient de fusta i mitjançant un sistema de corretges amb petits dipòsits i politges, arribava a la ventadora pròpiament dita, la funció de la qual és separar el gra de la pellofa i obtenir-lo net. Aquest era dipositat a la tremuja i mòlt per les pedres del molí. De la maquinària de la mola en resta: la cabra, el coronal, les pedres de moldre i el sistema d’engranatges i politges per fer moure tot el sistema. El gra mòlt podia ser dipositat en saques per endur o bé, per un altre sistema de corretges i politges, era transportat al torn, que també es troba en el mateix edifici. El torn és un aparell de fusta amb un sedàs a l’interior que tria la farina segons el seu gruix: el trit o farina obtinguda del blat era per fer el pa, el segó o segones pels animals barrejat amb triadures, i la farina d’ordi i de sègol sols era per alimentar el bestiar (pinso). Aquest torn té tres conductes de fusta per on baixaven els diferents tipus de farina per separat i per ensacar.
En el mateix edifici, hi ha la minicentral hidroelèctrica. La serradora estava en un petit annex adossat a la mola.
El conjunt de la maquinària està força bé, malgrat el deteriorament progressiu de l’edifici per la humitat.
Descripció històrica
Cebrià Baraut a l’“Spill manifest de totes les coses del Vescomdat de Castellbò (1519)” cita una mola al lloc d’Altron: “Molí del Tron (Altron) Item ha lo dit señor un molí fariner al pont de Sall apellat lo molí de Sall (…) Anttoni Cahis fa la mitat del fruyt del molí fariner que té a Sayll e lo señor a metre la mitat de les obres noves, la resta a càrrech de dit Anttoni”.
A l’ACHSort hi ha documentació datada de l’any 1752 referent a la mola de Sall:
“(…) Que tant uns pobles com altros dels sobre mencionats [Llessuí, Seurí, Bernui, Altron i Surp] molenmt en los molins de Sall y Seurí, com de fet estam obligats en moldrer en ditas molas(..).”
A finals del s. XVIII, Francisco de Zamora torna a citar el molí al terme d’Altron: “Lugar de Altron… van a moler en los molinos de Zall que son de los lugares del valle(…)”. Molt probablement, però, en ambdós casos les cites fan referència a l’antic molí del poble ubicat molt a prop de l’actual.
L’any 1910, Ceferí Rocafort, a la Geografia General de Catalunya, cita un molí fariner al terme municipal d’Altron: “Hi ha escola de ambdós sexes y un molí fariner”. probablement la mola citada es correspon a l’antiga mola situada uns metres més amunt.
La mola de Sall es va construir juntament amb una minicentral l’any 1924. Els promotors van ser Joaquim Moner de Casa Subirà d’Altron i Josep Bertran de Casa Bertran de Surp, que van adquirir els drets de l’aigua d’una antiga concessió per a molins drapers.
El 1951 reapareix la cita a l’Anuario General de España, els noms dels contribuents són María Colell i Josefa Solé.
A les Contribucions Industrials del terme municipal de Sort de l’any 1959, apareix citada la mola d’Altron, tenia una represa i funcionava tres mesos a l’any. Figura com a contribuent José Lluvich Sabarich.
La referència d’aquest molí fariner apareix a les Contribucions Industrials fins a l’any 1965, es manté el mateix contribuent.
Els darrers anys de funcionament, sols es molia farina pels porcs: el pinso. Va deixar de funcionar definitivament la segona meitat de la dècada dels 70 del segle XX. Els propietaris la van vendre junt amb la concessió d’aigües a inversors (Compañía Mercantil Eléctrica de Altrón, SL) que pretenien construir-hi una minicentral de nova generació per vendre l’energia a FECSA Endesa, projecte que no s’ha dut mai a terme.
