Rodés

L’església parroquial de Sant Andreu és l’element més emblemàtic del nucli: un edifici de pedra que antigament tenia un campanar de torre quadrada, substituït més endavant per un campanar d’espadanya que avui defineix la silueta del poble.
El passat medieval del terme és especialment ric. Dins l’antic domini del Castell de Rodés es conserven les restes del monestir d’Oveix, una antiga abadia benedictina situada prop del riu, en el lloc documentat com a Insitil. La seva fundació es remunta probablement als temps de Lluís el Piadós. El 834, Lotari li atorgà un privilegi d’immunitat i confirmació de béns.
L’any 868 el monestir s’uní a Sant Pere de les Maleses, però a finals del segle X ja n’estava separat. Posteriorment, fou recuperat pels comtes de Pallars, que restituïren els seus béns davant del bisbe Ermengol l’any 1010. A mitjan segle XI passà a mans dels bisbes d’Urgell i, el 1100, s’incorporà al monestir de Gerri de la Sal, al qual romangué vinculat fins al segle XV. El títol d’abat, encara que només nominal, pervisqué fins poc després de 1312.
També destaca la Casa Baró, una notable construcció popular que s’origina al segle XI.