You are here: [fr]Vous êtes ici:Home » Cultura » Mola de Bellera

Mola de Bellera

Es troba al nucli urbà. A la primera planta hi ha un parell de dependències lligades a l’activitat. La segona planta acollia l’habitatge del moliner, i la sotacoberta tenia funcions de traster.

Encara existeix tota la maquinària del molí en bon estat de conservació: els canals i distribuïdors de la farina que l’aboquen en un enorme torn per separar-la i classificar-la per qualitats, estan gairebé sencers. Les pedres de moldre, provinents de França, la cabra per aixecar les pedres de moldre i la tremuja que contenia la farina van ser reinstal·lades pel darrer moliner i aprofitades de la mola de Sort.

A l’exterior de l’edifici hi ha el canal, actualment en funcionament per reg, que li aportava l’aigua necessària per posar en funcionament la maquinària. Aquest canal va paral·lel al riu de Sant Antoni, captava l’aigua i la portava fins a l’edifici per la seva façana nord-oest. La séquia té una llargada d’uns 230m, aproximadament.

L’Ajuntament té interès a recuperar-lo per fer-hi visites guiades.

Seguir llegint

Descripció històrica

Cebrià Baraut cita a “Spill manifest de totes les coses del vescomdat de Castellbò” de l’any 1519 més d’una mola al poble de Rialp: “Vila de Rialp. La vila té un carrer pla, baix per lo vall passe un bon rech de aigua d’on molen els molins (…)”. És difícil precisar si algun d’aquests es correspon al molí actual de Bellera.

El 1849, Pascual Madoz cita diversos molins al terme de Rialp: “(…) IND: 5 molinos harineros (…)”. Molt probablement, el de Bellera n’és un.

L’any 1910, Ceferí Rocafort cita un molí fariner a la vila de Rialp: “(…) És una població industriosa, puix té dues fàbriques, de teixits, y filats de llana que se consumeixen en lo mateix país. Hi ha ademés una serradora, un molí y altres establiments”. Molt probablement el molí de Bellera es correspon al citat.

El 1940, apareix la cita de Jaime Bellera Bochaca al padró Municipal de Rialp, l’ofici que se l’hi atribueix és el de “molinero”.

L’any 1951, apareix la cita de la mola a l’Anuario General de España, el nom de la contribuent és la vídua de Francisco Bellera.

En els darrers anys de funcionament, les moles funcionaven amb motors elèctrics.

El 1973, és citada a la “Guía Comercial Turística de Lérida y su Provincia”, el nom del contribuent és F. Bellera Bochaca. Va deixar de funcionar pocs anys després.

Els edificis de les moles, en la seva majoria, eren construccions de petites dimensions, murs de pedra rejuntada amb morter de fang o de calç i coberta a doble vessant amb embigat de fusta i llosa.

En molts casos, a principis del segle XX, els molins fariners del Pallars es van reformar i engrandir, amb la incorporació d’un habitatge per a ús del moliner. La cronologia d’aquests, però, és incerta.

Estaven situades a prop d’un riu amb cabdal suficient per fer moure la maquinària. Es molia tot tipus de cereal: blat, ordi, sègol i, en algun cas, panís.

La mòlta del cereal depenia de si la mola era particular o era comunal. En aquest darrer cas, molia el moliner i cobrava una mesura per cada sac de gra.

Constaven dels elements següents (en dialectologia pallaresa): peixera (captació de l’aigua del curs fluvial), segla (conducció de l’aigua), bassal (emmagatzemament de l’aigua), caco (carcabà, volta on l’aigua fa moure el mecanisme hidràulic), mola (conjunt de les pedres i maquinària auxiliar) i sobreeixidor (evacuació de l’aigua). La roda de la mola actua de manera horitzontal. Tradicionalment era de fusta, tot i que al llarg del segle XX la gran majoria han estat substituïdes per les de ferro.

En molts casos, en el mateix edifici hi afegien una minicentral hidroelèctrica, que necessitava un manteniment continu, la qual cosa va propiciar la necessitat d’una persona que s’hi estigués permanentment. Aquesta acostumava a ser el mateix moliner, i d’aquí la raó d’incorporar la vivenda.

Durant la postguerra, moltes moles es reconstrueixen i s’activen de nou abans de ser aturades definitivament.

La gran part de les moles d’aquesta vall van deixar de funcionar durant la dècada dels 70 del segle XX, quan la companyia Fuerzas Eléctricas de Cataluña, SA (FECSA) va adquirir les concessions de l’aigua de la Noguera Pallaresa de Llavorsí a la Pobla de Segur.

Fancy Gallery Error:
No gallery with the ID fotos-mola-bellera was found or you have not created albums for it yet.

[]

Ajuntament de Rialp 2014 © Tots els drets reservats / Desenvolupat per Imatge & Produccions / Diseny i photo Smontero

Scroll to top